El nucli antic d’Albons no ha conservat massa bé la seva estructura original. El creixement del poble a partir del primitiu recinte, l’obertura de vials fora muralla durant els darrers segles i la lògica expansió urbana que ha enregistrat, han desfigurat la primitiva estructura d’un nucli edificat en el punt més alt del turó, a l’entorn de l’església i el castell.
Del teixit urbà medieval en queda ben poca cosa, però es pot resseguir més o menys bé, i a vegades endevinar, a partir de restes puntuals que apareixen en diferents llocs. La més ben conservada és la única torre coneguda del recinte murat, que podem veure a l’inici del carrer del Doctor Ramón Martí. És una torre de planta rectangular, conservada fins uns cinc metres d’alçada, amb dues espitlleres al costat nord i tres a la cara oest. Possiblement formava part de les defenses de la porta principal d’entrada al recinte emmurallat.
La resta de la muralla, si s’ha conservat, ha quedat integrada a les cases del poble, modificada, arrebossada i tapada per les construccions posteriors. El seu traçat es pot resseguir força bé pels costats de llevant i de migdia; en part, gràcies a l’estructura urbana del poble i a la nomenclatura dels carrers.
El carrer Nou, al costat est, darrere el castell, ha conservat aquest nom que tradicionalment s’ha atorgat gairebé sempre a les noves vies que s’obrien en els nostres pobles fora muralla. El carrer Puig i Sais –un nom modern- sembla que és el que ressegueix l’antic recinte pel sud. Pel costat oest, el tram de muralla al que estaría unida la torre que citàvem, no és visible. Però sembla que seguiría la part posterior de les cases que ara tenen la seva façana al carrer del Pla. I pel que fa a la banda nord, és encara més difícil delimitar el nucli medieval, encara que possiblement caldría situar-lo paral.lel al traçat del carrer Balmes.